dilluns, 25 de desembre del 2006

imatge gràfica Carnaval Tarragona 2007


Tarragona ja ha seleccionat el cartell del pròxim Carnaval 2007.

El concurs l'ha guanyat la meva companya i amiga de classe: Bet Díez amb la col·laboració d'una amiga seva.

Enhorabona guapíssima!! Tan de bo guanyis molts concursos més!! Ànims!

Us recomano que visiteu el seu blog per poder felicitar-la personalment:

Recrea't! 2006


Ja tenim els resultats del concurs Recrea't d'enguany!!

Juntament amb Mercè i Eva vam presentar la nostra obra: 'Homenatge al disquet'. I la veritat és que el nostre esforç, la quantitat d'hores dedicades i pràcticament una nit sense dormir va valdre la pena...

S'han presentat 110 obres i 140 participants, n'han seleccionat 15. Taxàn, taxàn!! La nostra n'és una d'elles!! Enhorabona noies, ho hem aconseguit!!


NOTES DE PREMSA:







dissabte, 9 de desembre del 2006

CASADECOR 2006 Barcelona + breu reflexió-opinió


Del 10 de novembre al 10 de desembre...

http://www.casadecor.es/exposiciones/2006/expo_barcelona.html

Jo ja l'he visitat... Em sembla que hi haurà opinions per tots els gustos, però personalment penso que, com cada any, van a menys... (La veritat és que, en vista dels anys anteriors, tampoc m'esperava més.)

De totes maneres crec que està bé visitar-lo per conèixer nous proveïdors, noves peces de mobiliari, dissenys d'il·luminació, tendències actuals (veureu molta utilització de microciment i paviments continus)

Predominen els 'projectes de moblement' (si és que se'n poden dir projectes a la col·locació de mobles 'cars' que algú ha considerat que són de disseny pel simple fet de portar un nom imprès; m'agradaria recordar que un bon disseny no té perquè ser d'un dissenyador superconegut o d'una casa de mobles molt important; un bon disseny pot ser anònim o poc conegut i també pot ser econòmic) i no estudis acurats de distribució d'espais, il·luminació, disseny, funcionalitat i estètica.

L'espai és un luxe, és cert. La majoria de participants en aquesta edició opten pel luxe, fet que en una ciutat com Barcelona, tenir espai i que et sobrin els m2, és més aviat poc corrent. Per això,crec que CAD'06 és una visió errònia de la realitat i que l'únic que aconsegueixen és limitar el públic visitant en properes edicions enfocant l'event a gent snob, amb un poder adquisitiu alt o molt alt. El pitjor de tot és que la resta de ciutadans acabaràn relacionant totes aquestes característiques amb el món del disseny en general i nosaltres, els dissenyadors/es, en pagarem les conseqüències.

Com sempre, també trobem alguna excepció que és qui ens marca la petita o gran diferència... Potser destacaria l'espai de Roca (sempre 'venent' més el concepte que el producte), la peça de cuina de 'enlineabarcelona' (la trobo genial com element, però no s'han currat gens l'espai), l'espai 'mundos sumergidos' (la idea de com exposar el producte (teles) la trobo bona tot i que el producte em falla personalment, el projecte 'sala para divertir-se' (molt original i divertit), projecte 'el pliegue' (dels més interessants. Una vivenda sencera en 40m2 +o-), 'cocina con huerto urbano' (una idea més lògica i adaptable a la ciutat), i això és tot. Potser me'n deixo algun, però ho dubto...

Només dir que hi ha un total de 50 espais. Per mi se'n salven pocs. Què en penseu vosaltres?

Flash Mob's

S'acosta el dia de l'entrega del projecte que estem fent actualment a classe. Hem de realitzar un sistema mínim d'identitat (logotip+imagotip, papereria bàsica, merchandising, normalització de la marca, briefing...etc) i ens dónen a escollir entre 3 temes: una ONG, un Banc del Temps, i una oraganitzadora de Flash Mob's.

No tenim gaire temps per a la realització de les nostres propostes, però ganes, empenta i creativitat no ens en falta pas! A més, fem a la vegada de client i de dissenyador, i això ens dóna molta llibertat!

M'he estat informant i he decidit, com a repte personal i professional futur inmediat, crear la marca corporativa-identificativa d'una organitzadora de Flash Mob's.

Flash Mob era per mi un terme desconegut fins ara. Mai havia sentit parlar-ne, suposo que amb el temps serà una cosa més comú a les 'nostres contrades'.jejejee.

Per tots aquells que, com jo, no sabeu de què es tracta podeu trobar moltíssima informació per internet des de qualsevol buscador. Algunes pàgines que m'han recomanat són:

http://es.wikipedia.org/wiki/Flashmob , i també, http://www.flashmob.com

Podriem definir-ho com a manifestacions espontànies que es duen a terme gairebé sense previ avís; tan sols un parell d'hores abans o com a molt amb un dia d'antelació i normalment via mail o sms. (No serà fàcil plasmar tots aquests valors en el logotip. Quan l'enllesteixi us ensenyaré el resultat per saber què en penseu...)

Les més freqüents que trobareu que es realitzen a molts indrets del món són: guerres de coixins multitudinàries, i festes silencioses (es queda amb un lloc concret i durant un breu espai de temps tothom comença a ballar amb els auriculars posats al ritme de la música que estan escoltant individualment en el seu ipod, mp3, mp4, cd portàtil o walkmans).

Però hi ha mil variacions i mil temes que s'han realitzat ( guerra de pistoles invisibles, inflar globus fins que petin, fer d'ocell o d'avió mentre travesses una plaça, pujar i baixar les escales mecàniques d'un centre comercial continuadament...etc)

És curiós i molt divertit! Al youtube podeu veure'n alguns videos...

Estigueu atents, perquè segurament aviat les 4 onOmatopeies en proposaràn alguna... jejejje. S'apuntareu?


Fins aviat!

diumenge, 3 de desembre del 2006

ULLS CLUCS

Uepa!!! Aquest cop sí que ha estat tot un èxit!!

El passat dissabte 25 de novembre de 2006 es celebrà el primer Festival d’Art Jove al Carrer de Reus “ULLS CLUCS” i nosaltres no hi podíem faltar… jejeje.


S’inaugurà amb l’espectacle de Morfeu “Déu dels somnis”. Al llarg del festival no hi va faltar de res: batucades, tallers infantils, concerts, espectacles, malabars, projeccions, instal·lacions, graffitis, i fins i tot la beguda ‘Ulls Clucs’ que es servia a l’Absenta, al Campus i a l’Art.

La proposta va relacionada entorn al món dels somnis. Els artistes, malabaristes, fotògrafs, dissenyadors, músics, il·lustradors, actors… s’inspiren amb aquesta temàtica tan màgica per a realitzar les seves obres.

El nostre punt de vista com a dissenyadores és crear una gran joguina amb material reciclat que reculli una part del nostre passat (retalls de teles de la bata que portàvem a l’escola, de la camiseta de l’esplai, dels primers pantalons texans que ens vam posar…) i transmetre a la població el desig de tornar a ser petit per uns instants i fer-los oblidar les preocupacions del dia a dia, dibuixant un gran somriure a tothom qui s’acostava a mirar, palpar o llençar la gran pilota.

Estem molt contentes amb el resultat! La resposta de la gent ha estat més que positiva! Grans i petits es deixaven anar sense timidesa: pels petits un gran somni fet realitat, pels adults un retorn a la infantesa, uns instants de somni. Va ser tot un èxit i tenim moltes ganes de repetir-ho a qualsevol indret del món!!!

Aquí podeu veure unes quantes ‘fotos-resum’ de la nostra instal·lació-acció-performance… fixeu-vos amb el súper uniforme que ens vam fer… No té pèrdua!!


diumenge, 19 de novembre del 2006

del carrer a la fama...

És el cas de Jean-Michel Basquiat. Aquest dimarts varem veure la película.

Aquí teniu la Sinopsis:

"Biografía filmada de Jean Michel Basquiat, pintor de color que irrumpió con gran fuerza en la Nueva York de los 70, a la sombra de su mentor, el todopoderoso Andy Warhol. Acomplejado, abrumado por el peso de la fama, pero cada vez más cotizado, el joven Basquiat sucumbió a su éxito y a los excesos a los 27 años, en 1988."


La peli en sí mateixa no té res d'especial, conta amb una bona banda sonora però l'interessant és veure el transcurs de la seva vida...

Podriem considerar-lo el pare dels grafittis. Jean-Michel Basquiat (Samo), pintor vanguardista que passà de ser un jove desconegut que pintaba graffitis a Brooklyn a convertir-se en un dels més controvertits i famosos de la pintura contemporània mundial a principis dels vuitanta, descobert per Andy Warhol. Les seves exposicions es van convertir en un aconteixement de la escena artística neoyorquina de l'època, i els seus quadres foren adquirits per importants museus i col·leccionistes privats, mentres ell s'enfrontava a una espectacular fama que el va submergir al món de les drogues -adicte a la heroïna, l'artista va morir d'una sobredosis als 27 anys-.

Si voleu més informació sobre l'artista us recomano la següent web:

http://www.brooklynart.org/exhibitions/basquiat/street-to-studio/spanish/whobasquiat.php

diumenge, 12 de novembre del 2006

2on intent...

Bé, aquí estem altra vegada...

Diuen que fins a la tercera no va la vençuda, doncs jo per segona vegada intentaré penjar el meu blog. Aquest cop, però, m'he assegurat que blogger.com sigui una web molt més decent que l'anterior (millor no mencionar-los).

Dels errors se n'aprèn, oi? Així doncs, anem a experimentar a veure què passa... Ja em direu que tal funciona d'aquí un temps...